TIR AMB PASSETJA

TIR AMB PASSETJA
SA PASSETJA

jueves, 22 de mayo de 2014

Foner -hondero balear


OS ACORDÁIS DE....

EL GRAN BESO....




PUES AQUÍ ESTÀ EL SEÑOR Y LA SEÑORA....
CAMUÑAS

HACE UN PAR DE AÑITOS




VIDEO DE LA RED

domingo, 11 de mayo de 2014

FONERS BALEARS S XXI 01

II TIRADA PER EQUIPS DES XII CAMPIONAT PER EQUIPS DE TIR DE FONA 2014


CLASIFICACIÓ:

1º 34 punts Club Foners de Mallorca
2º 22 punts Club Foners JASA Ibiza "A"
3º 21 punts Club Foners Lloseta
4º 13 punts i dues dianes Club Foners de Felanitx

5º 8 punts Club Foners de Sa Pobla "A"






miércoles, 7 de mayo de 2014

HOMER/HOMERO

HOMER



Es fets narrats al Llibre de Samuel daten des segle X ANE . Més antic és es testimoni d'Homer , si en realitat a foners es refereixen dos textos ambigus de sa Ilíada , que , malgrat tot , es veuen confirmats pes descobriments de pedres de fona realitzats per Schliemann a Troia i Micenes . Es foners homèrics apareixen a més en es magnífic fragment d'un tassó de plata trobat a Micenes que representa es lloc d'una ciutat per part d'un exèrcit , en es qual es veu un grup de foners nus . Per tant , l'ús de la fona datat a Grècia , és almenys de s'època homèrica , és a dir , des segle II ANE , tot i que es primer testimoni literari el trobem , aproximadament , s'any 700 ANE , a través de s'escriptor Arquilogo , que diu preferir sa fona que s'espasa i que sa llança , pes seu poder de ferir a distància . Segons Estrabó , sa fona va ser portada a sa península grega pes etolis , sobre VII - VI ANE , quan dominaven ses tribus que l'havien precedit en es territori ocupat per ells al nord des golf de Lepant , que des de llavors es va denominar : Etòlia .


HOMERO







Los hechos narrados en el Libro de Samuel datan del siglo X ANE. Más antiguo es el testimonio de Homero, si en realidad a honderos se refieren dos textos ambiguos de la Ilíada, que, a pesar de todo, se ven confirmados por los descubrimientos de piedras de honda realizados por Schliemann en Troya y Micenas. Los honderos homéricos aparecen además en el magnífico fragmento de un vaso de plata encontrado en Micenas que representa el sitio de una ciudad por parte de un ejército, en el cual se ve un grupo de honderos desnudos. Por tanto, el uso de la honda datado en Grecia, es al menos de la época homérica, es decir, del siglo II ANE, aun cuando el primer testimonio literario lo encontramos, aproximadamente, en el año 700 ANE, a través del escritor Arquilogo, que dice preferir la honda que la espada y que la lanza, por su poder de herir a distancia. Según Estrabón, la honda fue llevada a la península griega por los etolios, sobre el cerca VII-VI ANE, cuando dominaban las tribus que les habían precedido en el territorio ocupado por ellos en el norte del golfo de Lepanto, que desde entonces se denominó: Etolia.



domingo, 4 de mayo de 2014

POSAR EL NOM A LES PEDRES O DECORAR-LES/PONER EL NOMBRE A LAS PIEDRAS O DECORARLAS.

POSAR EL NOM A LES PEDRES O DECORAR-LES



En es principal jaciment arqueològic romà de Menorca (Sanitja), s'han trobat projectils que duien sa inscripció des líder al qual pertanyia es foner. En un d'aquests projectils apareix sa sigla CAU que podria atribuir-se al cònsol romà que va sotmetre les illes a l'imperi al 123 a. C., Quintus Cecilius Metellus.


Cada tirador tria les seves pedres segons el pes que li va millor. Noltros pintam ses pedres per a sabre de qui son. Abans, a ses batalles, les gravaven amb inicials o maldicions. Tambè podien emprar-ho per enviar missatges.

PONER EL NOMBRE A LAS PIEDRAS O DECORARLAS


En el principal yacimiento arqueológico romano de Menorca (Sanitja), se han hallado proyectiles que llevan la inscripción del líder al que pertenecía el hondero. En uno de estos proyectiles aparece la sigla CAE que podría atribuirse al cónsul romano que sometió las islas al imperio en el 123 a. C., Quintus Cecilius Metellus.




Cada tirador elige sus piedras según el peso que le va mejor. Nosotros pintamos las piedras para saber de quien son. Antes, en las batallas, las grababan con iniciales o maldiciones. También podían utilizarlo para enviar mensajes. 

miércoles, 30 de abril de 2014

S'EXÈRCIT BENJAMITA/EL EJERCITO BENJAMITA


S'EXÈRCIT BENJAMITA

En un altre passatge de sa Bíblia, parlant de sa tribu de Benjamí, en guerra contra Israel, diu que en s'exèrcit benjamita "sobresortien set-cents homos triats, esquerrans, capaços d'endevinar amb sa fona un cabell sense errar es blanc" 
(Jueces, 20, 16).


EL EJERCITO BENJAMITA


En otro pasaje de la Biblia, hablando de la tribu de Benjamín, en guerra contra Israel, dice que en el ejército benjamita "sobresalían setecientos hombres elegidos, zurdos, capaces de acertar con la honda un cabello sin errar el blanco" 
(Jueces, 20, 16).