TIR AMB PASSETJA

TIR AMB PASSETJA
SA PASSETJA
Mostrando entradas con la etiqueta història. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta història. Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de mayo de 2014

Foner -hondero balear


OS ACORDÁIS DE....

EL GRAN BESO....




PUES AQUÍ ESTÀ EL SEÑOR Y LA SEÑORA....
CAMUÑAS

HACE UN PAR DE AÑITOS




VIDEO DE LA RED

miércoles, 7 de mayo de 2014

HOMER/HOMERO

HOMER



Es fets narrats al Llibre de Samuel daten des segle X ANE . Més antic és es testimoni d'Homer , si en realitat a foners es refereixen dos textos ambigus de sa Ilíada , que , malgrat tot , es veuen confirmats pes descobriments de pedres de fona realitzats per Schliemann a Troia i Micenes . Es foners homèrics apareixen a més en es magnífic fragment d'un tassó de plata trobat a Micenes que representa es lloc d'una ciutat per part d'un exèrcit , en es qual es veu un grup de foners nus . Per tant , l'ús de la fona datat a Grècia , és almenys de s'època homèrica , és a dir , des segle II ANE , tot i que es primer testimoni literari el trobem , aproximadament , s'any 700 ANE , a través de s'escriptor Arquilogo , que diu preferir sa fona que s'espasa i que sa llança , pes seu poder de ferir a distància . Segons Estrabó , sa fona va ser portada a sa península grega pes etolis , sobre VII - VI ANE , quan dominaven ses tribus que l'havien precedit en es territori ocupat per ells al nord des golf de Lepant , que des de llavors es va denominar : Etòlia .


HOMERO







Los hechos narrados en el Libro de Samuel datan del siglo X ANE. Más antiguo es el testimonio de Homero, si en realidad a honderos se refieren dos textos ambiguos de la Ilíada, que, a pesar de todo, se ven confirmados por los descubrimientos de piedras de honda realizados por Schliemann en Troya y Micenas. Los honderos homéricos aparecen además en el magnífico fragmento de un vaso de plata encontrado en Micenas que representa el sitio de una ciudad por parte de un ejército, en el cual se ve un grupo de honderos desnudos. Por tanto, el uso de la honda datado en Grecia, es al menos de la época homérica, es decir, del siglo II ANE, aun cuando el primer testimonio literario lo encontramos, aproximadamente, en el año 700 ANE, a través del escritor Arquilogo, que dice preferir la honda que la espada y que la lanza, por su poder de herir a distancia. Según Estrabón, la honda fue llevada a la península griega por los etolios, sobre el cerca VII-VI ANE, cuando dominaban las tribus que les habían precedido en el territorio ocupado por ellos en el norte del golfo de Lepanto, que desde entonces se denominó: Etolia.



domingo, 4 de mayo de 2014

POSAR EL NOM A LES PEDRES O DECORAR-LES/PONER EL NOMBRE A LAS PIEDRAS O DECORARLAS.

POSAR EL NOM A LES PEDRES O DECORAR-LES



En es principal jaciment arqueològic romà de Menorca (Sanitja), s'han trobat projectils que duien sa inscripció des líder al qual pertanyia es foner. En un d'aquests projectils apareix sa sigla CAU que podria atribuir-se al cònsol romà que va sotmetre les illes a l'imperi al 123 a. C., Quintus Cecilius Metellus.


Cada tirador tria les seves pedres segons el pes que li va millor. Noltros pintam ses pedres per a sabre de qui son. Abans, a ses batalles, les gravaven amb inicials o maldicions. Tambè podien emprar-ho per enviar missatges.

PONER EL NOMBRE A LAS PIEDRAS O DECORARLAS


En el principal yacimiento arqueológico romano de Menorca (Sanitja), se han hallado proyectiles que llevan la inscripción del líder al que pertenecía el hondero. En uno de estos proyectiles aparece la sigla CAE que podría atribuirse al cónsul romano que sometió las islas al imperio en el 123 a. C., Quintus Cecilius Metellus.




Cada tirador elige sus piedras según el peso que le va mejor. Nosotros pintamos las piedras para saber de quien son. Antes, en las batallas, las grababan con iniciales o maldiciones. También podían utilizarlo para enviar mensajes. 

miércoles, 30 de abril de 2014

S'EXÈRCIT BENJAMITA/EL EJERCITO BENJAMITA


S'EXÈRCIT BENJAMITA

En un altre passatge de sa Bíblia, parlant de sa tribu de Benjamí, en guerra contra Israel, diu que en s'exèrcit benjamita "sobresortien set-cents homos triats, esquerrans, capaços d'endevinar amb sa fona un cabell sense errar es blanc" 
(Jueces, 20, 16).


EL EJERCITO BENJAMITA


En otro pasaje de la Biblia, hablando de la tribu de Benjamín, en guerra contra Israel, dice que en el ejército benjamita "sobresalían setecientos hombres elegidos, zurdos, capaces de acertar con la honda un cabello sin errar el blanco" 
(Jueces, 20, 16).

lunes, 21 de abril de 2014

DAVID I GOLIAT


DAVID I GOLIAT

A la plana de la Federació Balear de Tir de Fona trobam l'enllaç d'història, que diu:
A propòsit dels israelites, és molt conegut l'episodi entre David i Goliat, el gegant filisteu, va raptar al rei Saül, vell i cansat, quan David, que passava per allà, es va oferir a posar-se al seu lloc. Li van col · locar un cas i una cuirassa, però se'ls va treure de sobre. Llavors va recollir el seu bastó, va triar del torrent cinc pedres ben llises i les va ficar en el seu sarró, i amb una fona a la mà es va dirigir cap al filisteu. Quan Goliat es disposava a avançar cap a David, aquest va sortir corrent a la seva trobada, va ficar la mà dins el sarró i va agafar una pedra, la va llançar amb la fona i va ferir el filisteu en plena front. La pedra se li va clavar al crani i va caure de cara a terra. Així, amb una fona i una pedra vèncer David Goliat. El va matar d'un sol cop, sense empunyar una espasa (I Samuel, 17, 40-50).



DAVID Y GOLIAT

  En la página de la Federación Balear de Tiro con honda encontramos el enlace de historia, que dice:
A propósito de los israelitas, es de sobre conocido el episodio entre David y Goliat, el gigante filisteo,
raptó al rey Saúl, viejo y cansado, cuando David, que pasaba por allá, se ofreció a ponerse en su lugar.
Le colocaron un caso y una coraza, pero se los quitó de encima. Entonces recogió su cayado,
escogió del torrente cinco piedras bien lisas y las metió en su zurrón, y con una honda en la mano se dirigió hacia el filisteo. Cuando Goliat se disponía a avanzar hacia David, éste salió corriendo a su encuentro, metió la mano dentro del zurrón y cogió una piedra, la lanzó con la honda e hirió al filisteo en plena frente. La piedra se le clavó en el cráneo y cayó de bruces a tierra. Así, con una honda y una piedra venció David a Goliat. Lo mató de un solo golpe, sin empuñar ninguna espada (I Samuel, 17, 40-50).

sábado, 19 de abril de 2014

UN POQUET D'HISTÒRIA!

UN POQUET D'HISTÒRIA!


A la plana de la Federació Balear de Tir de Fona trobam l'enllaç d'història, que diu:
Els origens de sa fona nasqueren al paleolític, quan l'homo havia aprés a trenar i a teixir. I és natural pensar que, al principi, la fona servís com a arma defensiva fins que l'home es va donar conte que també era un magnífic estri de caça. Ha de situar-se en l'Orient, en la més remota antiguitat. Tenim constància que les tribus bàrbares que envoltaven Egipte i les tribus asiàtiques coneixien, des de temps immemorial, l'ús de la fona. Els pobles semites, fenicis i israelites la van usar amb especial habilitat.


¡UN POQUITO DE HISTORIA! 



     En la página de la Federación Balear de Tiro con honda encontramos el enlace de historia, que dice:
Los de la honda nació en el paleolítico, cuando el hombre ya había aprendido a trenzar y a tejer. Y es natural pensar que, al principio, la honda sirviera como arma defensiva hasta que el hombre se dio cuento que también era un magnífico utensilio de caza. Ha de situarse en el Oriente, en la mas remota antigüedad. Tenemos constancia de que las tribus bárbaras que rodeaban Egipto y las tribus asiáticas conocían, desde tiempo inmemorial, el uso de la honda. Los pueblos semitas, fenicios e israelitas la usaron con especial habilidad.

miércoles, 16 de abril de 2014

SA FONA, SA PASSETJA, SA BASSETJA

SA FONA, SA PASSETJA, SA BASSETJA

     Quin objecte tan curios, s'inventà per cubrir unes necessitats, tal com, protegir-se dels invasors, enemics, o per a caçar... te darrera tot una història; part inserta, com es el seu origen, però sí, històries de vivència, guerra,... Quantes històries sense escriure! així doncs, sa que sabem no la podem oblidar. 
Anem a coneixer-la poc a poc.


LA HONDA

Que objeto tan curioso, se inventó para cubrir unas necesidades, tal como, protegerse de los invasores, enemigos, o para cazar... tiene detrás toda una historia; parte incierta, como es su origen, pero sí, historias de vivencias, guerra, ... Cuantas historias sin escribir! Entonces, la que conocemos no la podemos olvidar. Vamos a conocerla poco a poco.